Article del companys Joan Garriga (regidor de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la ) publicat al diari de Vilanova el pasat 26 de febrer del 2010.

La crisi, la vivim tots, però no afecta a tothom de manera igual, sinó que ho fa en funció de tota una bateria d’aspectes particulars pels quals cadascú o cada col•lectiu l’afronta amb més o menys dificultats i dóna lloc a situacions socials veritablement greus i dramàtiques per a uns, per a altres no tant i, fins i tot per a alguns de vergonyoses ja que encara en treuen profit. Solament cal pensar en el que diferencia a qui està en atur, qui té feina amb un sou mínimament decent i el que encara continua especulant. O la que hi ha entre el petit comerciant que malviu com pot, l’empresa que no té accés a un finançament per continuar treballant i els bancs i caixes que malgrat tenir la responsabilitat que tenen en la crisi, reben ajudes i continuen negant crèdit i cobren el que cobren de comissions.

Els municipis tenen davant la crisi un comportament semblant. Tots la viuen, però no tots l’afronten de la mateixa manera. Dependrà bàsicament de com s’han comportat en aquests darrers anys per saber com en sortiran. I tot això independentment i a més a més dels aspectes generals com són la caiguda d’ingressos transferits, el dèficit de finançament, etc. Aspectes, no cal dir-ho, de gran importància però sobre els quals els governs municipals tenen molt a dir, però poc a fer per correspondre a altres administracions la seva modificació i millora. El que si poden fer els govern municipals, com el nostre de Sant Pere de Ribes, és afrontar la crisi des de dos vessants prou interessants. Un, el que ens diu des de quina posició l’afrontem, és a dir, com tenim el pati, quins són els instruments i recursos de què disposem. I l’altre el de les propostes i actes que fem per pal•liar els seus efectes socials i econòmics sobre els ciutadans i el territori.

I el pati, ens agradi o no, el tenim fotut. Fa temps que la cosa al nostre municipi no va bé. I quan les coses no van bé al nostre municipi, com a qualsevol altre, es digui el que es digui, la responsabilitat és del govern municipal. Poden excusar-se en el fet que si l’oposició posa o no pals a la roda com sovint sentim, però el cert és que un equip de govern, amb majoria com el que conformen avui en dia PSC, IC i ERC a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes té la responsabilitat de fer les coses bé, i si molt ens apureu mitjanament bé, però mai defugir de les responsabilitats que li pertoquen.

I és responsabilitat seva i molt important en els moments que vivim, posar ordre a l’actual desori governamental, crear i generar expectatives municipals, presentar i debatre el model de municipi que volem, endegar les propostes concretades en la mesa anticrisi per tots els grups municipals i evitar la pèrdua constant de serveis als ciutadans i la fugida cap a altres indrets d’infraestructures generadores d’activitat econòmica. Difícil? Ningú diu el contrari, però necessari

Perquè la realitat avui és així de greu. I malgrat les fotos en color que ens arriben des de la Casa de la Vila en forma de notícies, el nostre municipi, Sant Pere de Ribes, perd punts en el marc comarcal i del país de manera descarada i contínuament. A la crisi, provocada per l’especulació immobiliària, aquesta activitat que tan bé li va anar al Sr. Aznar, al mateix Blanco i que ara paguem tots davant la miopia del Zapatero cal adjuntar-hi altres indicadors municipals del tot esfereïdors: impostos elevats, dèficit de serveis, ciutat dormitori, pèrdua d’actius econòmics, manca de lideratge polític, necessitats socials noves, ...

Perquè no ens enganyem, els impostos al nostre municipi, a Ribes i les Roquetes, són elevats i el que és pitjor, no es corresponen amb els serveis que tenim. Sant Pere de Ribes té un dèficit important de serveis municipals: socials, culturals, de transport o d’altres tipus i per tant, cap política redistributiva de rendes seriosa. Serveis difícilment assumibles ara o en un futur immediat donada la crisi econòmica, però també gràcies a com s’han fet les coses que ve a ser el mateix en com s’han gastat els diners aquests darrers anys. Externalització de serveis, manca de prevenció, malbaratament i el luxe d’encarregar feines a fora (redacció de projectes i direcció d’obres) en uns moments on l’activitat del propi Ajuntament ha baixat molt.

Serveis que ara serien d’una gran utilitat, i que malgrat l’època de vaques grasses passada, el govern (?) del Sr. Blanco ha estat incapaç de crear. Tot i que porta 19 anys com a alcalde i que ha disposat de majories suficients, quan deixi l’alcaldia el llistat de coses fetes pels seus governs serà realment pobre. Després de tants anys “manant”, recórrer encara a tot allò que altres govern municipals van propiciar, endegar i fer possible (pisos de protecció oficial, pavellons, zona sociosanitària, ...) és indicador de la migradesa del govern municipal. Vendre com una iniciativa pròpia realitzacions d’altres institucions i administracions (com la residència del Redós) on el paper del govern municipal ha estat més aviat pobre és enredar al personal. Presentar iniciatives d’altres grups municipals com a pròpies sense reconèixer aquestes aportacions i alhora criticar-los demostra el nivell de seriositat governamental que tenen. I mantenir en la desídia i l’abandó de les infraestructures municipals (teatre de les Roquetes, el Local a Ribes, Ràdio Ribes, Revista Montgròs,...) és senzillament vergonyós.

Tot i compartir el dèficit pel que fa a finançament municipal, la veritat és que en els darrers tres anys Sant Pere de Ribes ha rebut de les administracions superiors molts milions d’euros. En què s’han gastat? En quins projectes s’han invertit? Quin model de municipi han ajudat a definir? Res de res. Ni serveis, ni transparència, ni projectes, ni model: malbaratament de recursos, desequilibri i sequera de propostes. Motius més que suficients per no donar suport al seus pressupostos municipals, com molt bé ha fet el nostre Grup Municipal d’Um9.

La revista municipal (bé els fulls de propaganda que edita l’Ajuntament amb fotos solament del govern municipal) ens parla de multitud d’activitats i de grans projectes. En cap d’aquestes activitats o projectes, però, l’Ajuntament ha anat més enllà de no cobrar la llicència municipal, donar un petit suport econòmic o vendre fum, la resta tot és cartró i decorat.

La crisi demana, com dèiem al principi, saber com tenim el patí, haver fet els deures i canviar defectes per virtuts. I el patí el tenim fotut, els deures a mig fer i les coses es segueixen fent com sempre. El lideratge no pot tenir-lo qui s’amaga darrere la crisi o qui pretén carregar als altres la pròpia incapacitat governamental. Els actors d’aquest vodevil governamental són els notables regidors del PSC, IC i ERC, els alliberats a càrrec de les finances municipals i tota la colla de figurants llogats per la mateixa companyia.

I la veritat, amb una obra com aquesta sobren decorats i figurants i es troba a faltar un bon guió, una bona direcció i ganes de treballar.

Joan Garriga Regidor d’Um9 a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes

Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la